Ortifurama: la València d’Ortifus en vinyetes
Del 9 al 31 de maig de 2025 – Espai Major 54, Albuixech
El pròxim divendres 9 de maig a les 18:00 h s’inaugura a l’Espai Major 54 d’Albuixech l’exposició Ortifurama, una mostra dedicada a la trajectòria del dibuixant valencià Ortifus (Antonio Ortiz Fuster, València, 1948), una de les figures més estimades i reconeixibles de l’imaginari popular de la ciutat de València.
Amb els seus personatges nasuts i d’ulls desorbitats, Ortifus ha sabut captar durant més de quatre dècades l’essència de l’actualitat política i social valenciana a través de l’humor gràfic. Des dels seus inicis en 1981 al Diario de Valencia fins a la seua consolidació en Levante-EMV, les seues vinyetes han acompanyat diàriament generacions de lectores i lectors amb ironia, agudesa i proximitat.
L’exposició fa un recorregut per la seua prolífica trajectòria com a notari humorístic de la vida valenciana, des de les seues cèlebres caricatures fins a la seua aportació al món faller, amb dissenys inesborrables en falles com les de la Plaça de l’Ajuntament, Blanqueries o Na Jordana. Amb un estil propi, directe i ple d’enginy, Ortifus s’ha convertit en un símbol de la cultura popular valenciana.
Ortifurama convida a descobrir —o redescobrir— la història recent de la ciutat narrada des de les vinyetes, amb la mirada crítica, còmplice i sempre humorística d’un autor que forma ja part indispensable de la identitat col·lectiva valenciana.
Considerat com un dels millors dibuixants i il·lustradors de la Comunitat Valenciana, Ortifus va iniciar la seua carrera professional com a músic, dissenyador de joies, taulells i teles. Cal destacar que com a músic va tindre una certa rellevància durant els anys 70 sent baixista dels grups Control i Orquestra València amb els quals editaria 3 i 2 LP respectivament.
En qualsevol cas, la seua faceta més reconeguda, i sobre la qual s’assentisca bona part de la seua trajectòria professional, és la de dibuixant de tires còmiques i humorista gràfic. En el seu estil de dibuix, destaca la utilització de línies senzilles i concises, així com la ironia i els jocs de paraules que utilitza en gran part secundats per un titular extret d’algun mitjà de comunicació imprés.
El seu camí com a humorista gràfic s’inicia a la fi de 1980, quan comença a publicar les seues tires com a col·laborador en mitjans de comunicació locals com a Diari de València, Notícies al Dia, Fulla del dilluns, la revista Quina i On o, posteriorment a principis de la dècada dels 90, en la revista – de tirada nacional- satírica El dijous. Però no seria fins a finals de 1984 quan publicaria la seua primera tira en el diari Llevant – El Mercantil Valencià en el qual es convertiria al llarg del temps en una dels seus senyals més identificatius. D’altra banda, també col·labora assíduament amb la revista Cartellera Túria i publica una tira setmanal en la revista de tirada nacional Magazine per a la qual va crear expressament el seu personatge el Mag Asín.
Els seus treballs han excedit l’àmbit dels mitjans de comunicació, col·laborant amb institucions com la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Generalitat Valenciana, el Col·legi de Farmacèutics de València, amb el qual col·labora assíduament dins de la seua publicació Quaderns de Farmàcia i l’Ajuntament de València, qui el va triar l’any 2017 per a il·lustrar una campanya municipal denominada “València neta” (“València neta”) dirigida a conscienciar als habitants de la ciutat de la necessitat de mantindre netes els carrers.
El dibuixant també ha sabut traslladar el seu humor i les seues particulars figures a la festa de les Falles, dissenyant i creant monuments fallers tant per a les institucions, Ajuntament de València (1988), com per a diferents comissions falleres de secció especial (Blanquerías en 1994, Convent de Jerusalem en 1998 o Na Jordana en 2000) obtenint en totes elles el Premi Enginy i Gracia atorgats per la Junta Central Fallera.
En 2021 Ortifus va donar més de 20.000 dibuixos originals creats entre 1980 a 2020 a la Biblioteca Valenciana per a la seua conservació i posada a la disposició del públic i investigadors.
Font: Wikipedia